Pais Valencià. Per qué no?

GOVERN DEL PARTIT POPULAR DE MANISES: EXEMPLE D'INTOLERÀNCIA I SECTARISME

Finalment ho han fet. Molt (anys) s’ho han estat pensant, però… a la fi, ho han consumat (ja se sap, “la cabra tira al monte”) La Avinguda del Pais Valencià ha esdevengut en Avinguda dels Tramvies. Encara que, segons l’edil d’urbanisme es tracta de que Manises “recupera en  els seus carrers la història local (sic)”   De nou el sectarisme i l’intolerància han triunfat davant l’història i el sentit comú. A quants ciutadans de Manises els emprenyava que, a un carrer de Manises es poguera llegir “Pais Valencià”? N’estic segur que als mateixos que estaven molt tous de que es mantigués durant més de quaranta anys, i contra tota natura (quasi ningú emprà el nom mai) carrer Nou o Major, com a Calle del Caudillo. Es la mateixa gent que porta quasi trenta anys afirmant (FALSAMENT) que el terme Pais Valencià es “ilegal”. Es tractava de fer-ho desapareixer per complet¡¡¡ No de “recuperar en els seus carrers la història local”. L’Odi, els supera i… no es detindràn fins a treure qualsevol rastre de l’identitat del Pais Valencià del que “ells” anomenen “història local”

 

Prompte farà 33 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics i… Els successius Ajuntaments, més concretament les persones que formaren els equips de govern, no han fet els deures (es la forma més suau que he trobat per a que ningú no es moleste) en el que pertany a la MEMÒRIA HISTÒRICA. Ve açó a compte dels noms dels carrers a la ciutat de Manises: Encara a dia de hui, tenim plaques de ceràmica amb noms on, literalment, es llig: “Carrer Mediodía”, “Calle Bandera Valenciana”, etc. Pero… aixó no te res a veure amb la MEMÒRIA HISTÒRICA, pensaran molts de vostés. Correcte, es només una xicoteta mostra de la voluntat política de fer les coses. A la foto que acompanya aquest modest article, es pot veure el ròtul (que encara hui està enganxat amb obra) que es pot “admirar” a la paret d’una casa del carrer dedicat actualment (i des de fa un grapat d’anys) a Joanot Martorell. Si, el taulellet es refereix al “ilustre” militar, company d’armes de Franco, Millán Astray (per a els més curiosos, una simple miradeta a la seva biografía, ens ilustrarà del calibre del personatge).Hui, 25 de desembre de 2012, el taulellet, que la primera (o segón, no ho sé) corporació franquista li dedicà al esperpèntic militar, continúa “lluint” a un dels carrers del nostre poble. Pobre Joanot Martorell¡¡¡ Si ell s’assabentara de amb qui li fan compartir carrer¡¡¡¡

 

El nomenclátor dels carrers, avingudes i places d’un poble diu molt respecte dels seus habitants i, sobre tot dels seus dirigents polítics. O, millor dit, de la  voluntat y convenciment democràtic d’eixos mateixos polítics. Sense oblidar se, es clar del pasotisme o menifotisme de bona part dels ciudatans.  Si no fos així, no es podría entendre com, a hores d’ara, després de més de 30 anys de democracia, encara es mantinguen a l’esmentat nomenclátor, carrers com els ja esmentats “Calle Mediodía” (Per qué en castellà?) o Calle “Bandera Valenciana” (que res te a veure amb la Senyera) dedicada a una Bandera de de Requetés de l’Ejercit colpista del 36. Un día farem un recorregut per tots els carrers de Manises i… senyalarem a qui s’ha oblidat i, sobre tot qui està que no s’ho mereix per no haver fet res pel poble.

 

Bones Festes i una millor entrada al 2013