ARA FA UN ANY

Ara fa un any que Vice ens deixà. No ha sigút fàcil seguir avant sense ell, però m'ha ajudat tenir-lo sempre present, perque jo segueix parlant amb ell i  li conte tot el que passa per ací i com ens van les coses, i estic segura de que, des de on estiga, continua cuidant-nos.
Sé que tots els que estàveu prop d'ell l'haurieu recordat en moltes ocasions, perque era impossible no voler-lo quan el coneixies.
Tota la familia hem volgut fer un recopilatori dels texts que, de cor, es varen llegir en els actes del seu acomiadament, perque és una forma de sentir-lo prop.

Maig de 2012

LECTURA DE VICENT MARTÍNEZ CINTERO

Gràcies a tots per acompanyar-nos.

A mon pare quasi tots el coneixíeu bé, pero deixeu-me que vos conte com era ell.
Lo primer que diria és que mon pare era una bona persona, honrada i molt responsable. Va ser un bon estpòs, cuidant i amant a la seua reina, a la seua Mari, com si cada dia anara a ser l'últim
També un bon pare (per a Albert i per a mi, el millor) un bon amic dels seus amics, lleial i fidel, que gaudía de la seua colla, esmorzant junts dada dissabte.
Uns altres savem com disfrutava dels dinars i sopars els diumenges i a les festes senyalades, com Nadal
En el treball va ser un bon company, sensible i exigent amb qui el rodejava, però sobre tot i en primer lloc amb si mateix.
Va recorrer milers i milers de quilòmetres per tot el mon: unes vegades per treball i unes altres per plaer

Molts sabeu que va ser Capità Moro de la seua comparsa de tota la vida. Que va ser futbolista amb "Los Halcones", després quasi fins al final, teniste del Collao, fotògraf de tants llocs i dibuixant de figures geomètriques.

Va contribuir decissivament a que Manises honrara la figura de son pare, Vicent Martínez Català, a qui els nets no poguerem conéixer. Que, el camp  de fútbol porte el nom de son pare, el va omplir d'orgull. Una de les seues últimes grans satisfaccions.

Per les teues qualitats, perquè has sigut per a ma mare i per els fills, el COMPANY (amb majuscules), que ens feies aportacions intel·lectuals, ens ajudaves a reflexionar sobre este mon tan convuls i canviant. Per tot aixó, tú, pare, eres ara "insubstituïble".

Ens haurem de fer l'ànim i segur avant. Perquè, al cap i a la fi, és allò que tu, pare, sempre has dessitjat

La propera entrada del blog estarà dedicada al text de Voro, llegit per Clara.
Molt promte