Jaque Mate. Opiniones y Críticas Josep Navarro Salas

Josep Navarro Salas

Catedràtic de Física Teòrica de la U.V. i Membre del Insitut de Física Corpuscular. Premiat per la Gravity Research Foundation (EE.UU)

…” El llibre té una part important autobiogràfica, com moltes novel·les primerenques. Jaque Mate  ́es un thriller ben assolit. Hi ha tensió des de les primeres pàgines i no es dona respir al lector. Es una història que t’atrapa, que tens ganes de continuar llegint. Jo la recomane, per descomptat. La novel·la segurament enganxarà al lector mes exigent. Als que els agrade les pelicules d’Alfred Hitchcock, per exemple, els agradara la novel·la.

Té també una part de suspens, en referència a l’autor, perquè algunes vegades ens salta el dubte de quina part será autobiografia i quina part pura ficció.

Algunes vegades  és clar i unes altres no tant. Açò queda a la imaginació del lector.

D’altra banda, el llibre mostra clarament que viatjar  és una font inesgotable d’inspiració per a escriure. Lluís ha sigut, i crec que segueix sent, un viatger incansable. Es coneix molt bé Alemanya i centre Europa. Podem dir molt justament que Lluis es va avançar al seu temps i ha sigut un estudiant Erasmus precoç. I açò s’ha reflectit perfectament en la novel·la.

Jaque Mate conjuga bé ficció i realitat. La part històrica, com la geogràfica, està molt ben fonamentada i açó li dona credibilitat a tota la trama. Ací arribaríem al que, al meu entendre,  ́es el major assoliment de la novel·la. Un retrat perfecte de l’odi que va penetrar a Europa en els anys trenta i quaranta. I tot açò s’aconsegueix conjugant molt bé diverses històries paral·leles que s’entrellacen molt eficaçment.

Desgraciadament el context històric de la novel·la cobra actualitat. L’any 2018 s’ha qualificat, per algun analista, com l’any “cranc”. En comptes d’avançar retrocedim, i l’odi que va fer créixer els totalitarismes de principis del segle passat torna a reaparèixer: Estats Units, Brasil, Itàlia, i a Espanya ensenya les orelles. La publicació de la novel·la en 2018 és extraordinàriament oportuna very timely, com diríem en anglès).

A quina edat sol una persona fer la seua major creació? En matemàtiques de molt jove, entre els 20-30 anys (la medalla Fields, que  ́es el Nobel en Matemàtiques, es per a menors de 40 anys). En ciències experimentals sol ser entre els 30-40 anys, en humanitats passa a ser entre els 40-50 anys. Podem posar exemples molt coneguts: Cien años de soledad   (García-Márquez, 40 anys); El Quijote (Cervantes, 58 anys); La Pla ̧ca del Diamant (Mercè Rodoreda, 54 anys). Possiblement es necessite maduresa vital per a escriure una novel·la com Jaque Mate i Lluis té una edat perfecta per a açò.

Com a missatge final m’agradaria reivindicar ací el valor de la curiositat i el plaer del saber i escriure sense cap finalitat pràctica immediata, com a forma de gaudir i com a motor de coneixement. I per reforçar aquesta idea cal recordar aquesta frase d’Einstein, que jo tinc pegada a la porta del frigorífic de casa: “No tinc cap talent especial, soc només apassionadament curiós”.

En paraules, potser més col·loquials i que haureu escoltat ja: “no fa qui pot sinò qui vol” . I en aquest moment  és molt pertinent dir que Lluís i la seva primera novel.la son tot un exemple. Crec que Lluís haurà xalat molt escribint, i açò li haurà espentat a donar-li la forma final a la novel·la. Lluís, enhorabona i les meues més sinceres felicitacions.